Rafael
Subirachs, músic, cantant i compositor, va
néixer a Vic (Barcelona - Catalunya) el 22
de juliol de 1948.
El seu pare, Rafael
Subirachs i Ricart
(1902 - 1977) era compositor i pedagog musical,
mestre de capella, director del cos Nacional de
Bandes Simfòniques d´Espanya i director
del cor Orfeó Vigatà.
R. S. el jove va exercir de puer cantor a
l´Escolania de Montserrat (1958 - 1960) en
qualitat de soprano solista sota la direcció
musical del pare Ireneu Segarra.
A partir del 1967 ingressà a
Els
Setze Jutges,
primer grup de cançó catalana popular
moderna en defensa de la identitat catalana i de
resistència política i cultural
contra la dictadura del general Franco.
Al començament dels anys vuitanta
s´inicia com a compositor simfònic i
dramàtic compaginant una activitat de
concertista de música clàssica amb la
de cantautor i intèrpret de música
popular, tant antiga com moderna.
1958
/ 1961
Puer cantor a l´Escolania de Montserrat. A
partir de l´any 1959 entra a formar part de la
capella gregoriana i participa com a soprano
solista en la música litúrgica,
l´any en que el Concili Vaticà II va
implantar l´ús de les llengües
vernacles en l´ordinari de la Missa i en totes
les demés funcions religioses. Fou, per
tant, membre de la primera generació de
cantors que va cantar himnes i cants religiosos que
avui es canten en la majoria
d´esglésies i parròquies del
país, condició que d´una manera
clara va influir sobre el músic, a
més de ser hereu d´una tradició
musical vigatana que té relació
directe amb els il.lustres mn. Romeu, autor de
tants cants populars religiosos, mn. Rovira,
fundador de l´Orfeó Vigatà i del
seu propi pare. Entre els oratoris i cantates
més rellevants dels monuments de la
música clàssica, sacra i profana, a
part dels propis de l´escola montserratina,
que va intervenir com a soprano solista, cal
destacar: La Creació de F.J. Haydn, El
Mesies de G. F. Haendel, el Magnificat de J. S.
Bach, l´Stabat Mater de J. B. Pergolesi -del
qual se´n conserva un enregistrament
fonogràfic editat discos COLUMBIA, S.A.,
Alhambra MC25039-, i l´òpera Joseph,
d´Etienne Méhul en el paper de
Joseph.
1967
Ingressa a ELS SETZE JUTGES, grup fundador del
moviment de la nova cançó catalana i
de la música moderna de masses en
català. Enregistra el seu primer disc de
cançó, DONA, disc Concentric 6048-UC
amb el qual obté el Premi Revelació
en el "III Gran Premi del Disc Català"
celebrat a l´Hotel Roger de Flor de Lloret de
Mar.
Recitals
de presentació al Palau de la Música
de Barcelona, a la Cova del Drac i a altres teatres
de Catalunya, juntament amb Maria del Mar Bonet i
Lluís Llach, la terna del "novíssims"
com se´ls anomenava.
Enregistrament
del segon disc, EL RODAMÓN,
Concèntric 6063-UC.
Musicació
del text de la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS
DRETS DE L´HOME, estrenada a la festa dels
focs de Sant Joan, organitzada per la Unió
Excursionista de Vic a Sabassona-Osona.
1968
Estrena a Osona de l´ESTAMPA POPULAR DE LA
PLANA, cançons amb textos de LA
FÀBRICA de Miquel Martí i Pol,
juntament amb poesies de Magda Bosch i poesies del
mateix cantant.
Enregistrament
de l´ALBUM SUBIRACHS, disc Concèntric
5709-SUL Stéreo, amb les primeres
musicacions de poesies de Joan
Salvat-Papasseït i de Josep Carner, i amb les
cançons de l´Estampa Popular de la
Plana.
Premi
per votació popular del SANT JORDI 1968 de
Ràdio Scope de Ràdio
Barcelona.
1969
Musicació del cicle de cançons EXEUNT
PERSONAE sobre poesies de Gabriel
Ferrater.
Composició
i interpretació de la música del cant
DIGUES-ME, TU, GIRONA per al pòrtic de la
sèrie televisiva que portava per
títol GERONA sobre l´episodi nacional
del setge d´aquesta ciutat per les tropes
franceses narrat per Pérez Galdós,
producció creada i dirigida per Sergi Schaff
i tramesa en diferents episodis per TVE.
1972
/ 1974
Membre fundador dels grups de teatre VERMELL x 4 de
Centelles i LA GÀBIA de Vic. Obres
més rellevants en que va participar en la
condició de co-autor com a músic en
la majoria, i també com a actor en dues
d´elles: LA CREACIÓ, 1972, muntatge
poètic sobre poemes de Miquel Martí i
Pol. ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR, muntatge
poètic sobre poesies de J. V. Foix , 1973.
APROXIMACIO AL GRAU ZERO de Lluís
Solà i Sala, 1974. EL CANARI MUT de
Ribemont-Dessaignes, 1976. ORESTES (de la trilogia
l´ORESTÍADA, LES COÈFORES)
d'Esquil i amb traducció de Carles
Riba.
A
Barcelona GUADAÑA AL RESUCITADO de Ramon Gil
Novales amb la companyia de teatre Adrià
Gual dirigida per Ricard Salvat.
1974
Musicació de CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA
PARET de Miquel Martí i Pol.
Primera
edició de GALEUSCA, trobades de
cançó gallega, eusquera i catalana
celebrat al campus de la Universitat de
Bellaterra.
1975
Estrena al Col.legi d´Aparelladors i
Arquitèctes Tècnics d´Osona, i
gira dels CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA PARET en una
performance pictòrico-musical executada
juntament amb el grup Tarot.
Concerts
dels CINC ESGRAFIATS al Teatre Romea de Barcelona i
enregistraments diferits per TVE.
Primer
cicle de cançons tradicionals catalanes, BAC
DE RODA i recitals per poblacions
catalanes.
Participa
a les "Sis hores de cançó a Canet" on
va interpretar per primera vegada, davant de
més de trenta mil espectadors, l´himne
nacional de Catalunya, ELS SEGADORS, en el
romanç de la versió històrica
coneguda com CATALUNYA, COMTAT GRAN.
1976
Participació en la temporada popular
organitzada per l´Assemblea d´Actors i de
Directors en la primera edició dels
festivals de música, teatre i dansa
d´estiu a Barcelona coneguts com els festivals
del GREC.
Segon
GALEUSCA a Passaia, Donostia (País
Basc).
1977
Enregistrament fonogràfic del disc BAC DE
RODA, Ariola D-56554.
Enregistrament
per a la televisió polonesa d´un
programa de cançó catalana juntament
amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach,
Lluís Pasqual i Fabià Puigserber a
Varsòvia.
Tercer
GALEUSCA a la Corunya i recital a Santiago de
Compostela en el dia de la festa de la
Pàtria Galega, el 25 de juliol, festivitat
de Sant Jaume.
1978
Recitals al Saló del Tinell dins la campanya
del GREC.
Enregistrament
fonogràfic de SI COM L´INFANT QUAN
APREN DE PARLAR, cicle de cançons sobre
poesies del Segle d´Or (s.XIV) Ariola Eurodisc
S.A. 200.187 - I.
1979
/ 1981
Preparació i composició
d´Oracions Simples instrumentals:
TRIO BELA (homenatge a Bela Bartok). PECES SIMPLES
per a piano. MÚSICA CELESTA, paraphonia per
a instruments de percussió i quatre
contrabaixos. QUARTET per a clarinets. PECES SORDES
per a instrumens de metall. PECES COSMIQUES per a
piano. LA SAGRADA FAMÍLIA, música per
una catedral, coral i cadències per a 21
instruments de vent solistes d´una Banda
Simfònica.
1979
Recital al Palau de la Música catalana
dintre de la "Primera Mostra de Cançó
dels Països Catalans" organitzada en
ocasió de la presentació
pública de Xarxa Cultural.
1980
Recital al Teatre Victoria Eugenia de Sant
Sebastià, País Basc.
Participació
en el concert núm. 8 del Festival
Internacional de Música de Barcelona, en
col.laboració amb el grup Consonare,
camerata renaixentista de instruments de vent,
fundat i dirigit per Enric Gispert, al Monestir de
Pedralbes.
1981
Estrena de MORI EL MERMA de Joan Miró i
Putxinel.lis Claca amb música concreta i so
elaborat per mitjans instrumentals
escenogràfics i executats per els mateixos
ninotaires.
Estrena
de l´obra COLORS per a cor mixt amb textos de
Miquel Martí i Pol i interpretada per la
Coral Canigó dintre del "1r.
Simpòsyum Internacional sobre
l´ensenyament del català a no-catalano
parlants" organitzat per l´Escola de Mestres
de l´Escola Universitària Balmes de
Vic.
Recital
amb motiu de l´edició de la "XIII
Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra"
organitzada per Omnium Cultural.
Concerts
monogràfics de piano amb la
interpretació d´obres d´Erik
Satie.
Concerts
de piano amb la interpretació de sonates de
Mozart i Beethoven.
Composició
de LA FADA DE BANYOLES amb textos de Jacint
Verdaguer, per a cor a una sola veu i cobla,
escrita conjuntament amb Antoni Gonfaus dintre de
l´aula de composició i de
investigació musical de l´Escola de
Música de Vic.
1982
Fundació del COR CALENDA MAIA de
l´Escola de Música del Zeleste, i inici
de la seva activitat pedagògico-musical a
Barcelona.
1983
Concerts de presentació del COR CALENDA MAIA
amb el programa MUSICA DEL CANÇONER
CATALÀ DELS S. XVI - XVIII amb
transcripcions del Dr. Miquel Querol i
Gavaldà.
Estrena
i presentació per algunes poblacions de
Catalunya d´EL COMTE ARNAU, segon cicle de
cançons tradicionals catalanes interpretades
conjuntament amb el grup Esquirols.
Continuació
dels concerts monogràfics de piano amb la
interpretació de les Variacions Goldberg de
Johan Sebastian Bach.
1984
Participa en els Jocs Florals de Barcelona amb el
Cor Calenda Maia.
Continuació dels concerts monogràfics
de piano amb la interpretació de la
versió integral de MUSICA CALLADA de
Frederic Mompou.
Enregistrament
fonogràfic d´EL COMTE ARNAU interpretat
conjuntament amb els grups següents:
Esquirols, Turba Musicae, Consonare, Grup de
Percussions de Barcelona, Cor Calenda Maia i la
col.laboració especial de Maria del Mar
Bonet.
Enregistrament
de LA BALANGUERA a TVE, versió per a tres
cantants de música popular i un cor amb
acompanyament d'una rondalla de música
popular catalana.
Direcció
i producció de la 1a. campanya dels Nocturns
de l´Escola Zeleste, quinze concerts de
música clàssica i jazz juntament amb
el guitarrista Toni Xuclà.
Composició
de la música i estrena de TELEDEUM
d´Els Joglars.
Musicació
i assajos dels CANTS D´ABELONE sobre
l´obra homònima en poesia de Joan
Vinyoli .
Concerts
d´EL COMTE ARNAU a la plaça del Rei de
Barcelona dintre de la campanya del
GREC.
Participació
en la Festa de les Autonomies celebrada a Granada
el dia de la Constitució en
representació de Catalunya i per
encàrrec de la Generalitat de
Catalunya.
Inici de
la musicació de PASSEIG D´ANIVERSARI
sobre l´obra homònima en poesia de Joan
Vinyoli.
1985
Direcció i producció de la 2a.
campanya dels Nocturns de l´Escola Zeleste
junt amb Toni Xuclà.
Continuació
de la composició musical del PASSEIG
D´ANIVERSARI.
Continuació
dels concerts monogràfics de piano amb la
interpretació de les VARIACIONS DIABELLI,
opus 120 de Beethoven.
Enregistrament
i difusió per TV3 dels CINC ESGRAFIATS A LA
MATEIXA PARET i fragments de les PECES COSMIQUES
amb la col.laboració artística del
pintor Perejaume, el ballarí Cesc Gelabert i
el grup La Fura dels Baus.
1986
Estrena de In memoriam Mikel Zabalza, Ars
Paraphonica. Música per a un campanar i cinc
bateries disseminades al voltant del públic,
al Centre Cultural de la Caixa de Pensions de
Granollers, organitzada per la Fundació La
Caixa.
Finalització
dels dos primers actes del PASSEIG
D´ANIVERSARI, Vespre a la cafeteria i Sense
mans en reducció per a cor i
piano.
Finalització
de l´orquestració dels CANTS
D´ABELONE.
Participació
conjunta amb una part de cançó i de
música històrica catalana en una gira
per terres catalanes de l´Orquesta Ricciotti
d´Holanda dirigida per Leonard van
Goudoever.
1987
Música composta per a una producció
del Centre Dramàtic de la Generalitat sobre
LA FILLA DEL CARMESI de Josep Maria de
Sagarra.
Estrena
de dos actes del PASSEIG D´ANIVERSARI en una
versió per a cor amb acompanyament d´un
grup instrumental al Mercat de les Flors de
Barcelona dintre de la campanya del
GREC.
Musicació
i estrena de LA COMPLANTA DEL COMTE ARNAU sobre una
poesia de Segimon Serrallonga en oferiment al 700
Aniversari de la Fundació del Monestir de
Sant Joan de les Abadesses.
1988
Composició de NAUFRAGS, drama en musical,
danses rituals i accions
escèniques.
Estrena
de la versió per a cant i piano dels
KINDERTOTENLIEDER de Gustav Mahler sobre poesies de
Friedrich Rückert amb traduccions de
l´alemany al català de Feliu
Formosa.
1989
Música de CANTS DE LA PARTENÇA,
L´ABSÈNCIA I EL RETORN sobre
vint-i-quatre ESTANCES de Carles Riba.
1990
Composició d´EIXARMS DE PLUJA PER A
CORDES per a quartet de cordes o orquestra de
cordes.
Musicació
i dramatització dels cants III, IV, V i VI
de NABÍ, drama en música sobre l'obra
homònima en poesia de Josep
Carner.
Recitals
al Teatre Regina de Barcelona dins la primera
campanya de música i cançó de
Ressons de la Generalitat de Catalunya.
1991
Enregistrament fonogràfic de MIRALLS,
tríptic compost de les següents obres:
EXEUNT PERSONAE, 1969, CINC ESGRAFIATS A LA MATEIXA
PARET, 1974 i CANTS DE LA JOIA 1 i 2,
1989.
1992
Edició del compact disc MIRALLS editat per
PICAP CD-90 0017.
Composició
del PRELUDI i del CANT DE BENVINGUDA per a
solistes, cor i orquestra, estrenades durant
l´obertura de la Cerimònia inaugural
dels Jocs Paralímpics de Barcelona
92.
Estrena
dels CANTS DE LA PARTENÇA,
L´ABSÈNCIA I EL RETORN al Teatre
Poliorama de Barcelona dintre del Festival
Olímpic de les Arts.
Estrena
de CANÇONS A LLOURE, espectacle que
celebrava els vint-i-cinc anys de cançons
dintre de la segona campanya de Ressons a
l´Espai de Música i Dansa de la
Generalitat de Catalunya.
1993
Composició dels quadres II i III del tercer
acte, Elegia de Vallvidrera del PASSEIG
D´ANIVERSARI. Compostos a Caracas durant el
gener.
Enregistrament
fonogràfic de CANTS DE LA PARTENÇA,
L´ABSÈNCIA I EL RETORN.
1994
CANTS D´ABELONE, estrena al Teatre-Auditori
Atlàntida de Vic el 22 de gener.
CANTS
D´ABELONE en els actes de celebració
del vint-i-cinquè aniversari de la
fundació de l´Escola Aula Europa de
Barcelona.
CANTS
D´ABELONE en el claustre romànic de la
La Seu d´Urgell dintre el marc del Festival
Internacional de Música.
CANTS
D´ABELONE a Mallorca dintre de
l´edició del Festival Internacional de
Música de Son Cervera i a la Sala Mozart de
l´Auditori de Palma.
Concerts-homenatges
a Joan Salvat-Papasseit en motiu del seu
centenari.
Participació
en Les Musicales de Mai, espectacle-concert El
rossinyol segle rera segle, organitzat per Miryade,
associació d´artistes catalans i
francesos, en el Palau dels Reis de Mallorca de
Perpinyà, amb cinc cants EL ROSSINYOL, una
creació sobre una cançó
popular catalana, JARDI TANCAT, sobre una poesia de
Miquel Ferré, PAVANA DEL COMPTE ARNAU, sobre
una poesia de Segimon Serrallonga, DONA'M LA
MÀ, sobre una poesia de Joan Salvat
Papasseit i AB VEU CLARA Y MOLT PLENA, sobre una
peça anònima del cançoner
popular català del segle XVI, interpretats
per a dos cantants de música popular, Gisela
Bellsolà i Rafael Subirachs, cor, orquestra
barroca de corda, llaut i clave.
Concert
a la FUNDACIO VORIS BIAN d´Eus amb
l´interpretació dels CINC ESGRAFIATS A
LA MATEIXA PARET introduïts al francès
per Gisela Bellsolà.
Enregistrament
d´un cant sobre un text de Miquel Martí
i Pol a FRANCE MUSIQUE com a artista invitat per
Jacques Merlet, director d´aquesta prestigiosa
emisora de música clàssica, durant
els Festivals de Musique Pau Casals de
Prades.
Estrena
el 9 d´octubre de l´espectacle SUBIRACHS
CANTA SUBIRACHS sobre cançó popular
d´autor a l´auditori central del Moll de
la Fusta de Barcelona dintre dels actes
d´Expocultura 1994.
Obtenció
del premi a la millor producció
discogràfica de l´any 1994 amb el doble
compact CANTS DE LA PARTENÇA,
L´ABSENCIA I EL RETORN, dintre del marc de la
Festa de l´Espectacle 1994.
Composició
musical i estrena mundial a la Capella de Santa
Àgata del Tinell de Barcelona el 25
d´octubre de LO DERRER CATALÀ.
Romanço dramàtic musical sobre un
quadro tragic, historic, en vers y en una sola
escena d´Antoni de Bofarull, per a dos
cantants-actors de teatre amb un acompanyament
instrumental, clave, executat per el mateix
compositor, i interpretats per els actors Frederic
Roda i Enest Serrahima, i dirigits per Ignasi Roda
en una producció de Dissenys Culturals
S.L.
Composició
de VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA a
Perpinyà, comanda de la Societat Verdaguer i
del IV Col.loqui Verdaguer en ocasió de la
celebració dels actes del Segle
Romàntic.
1995
Enregistrament fonogràfic dels CANTS
D´ABELONE.
Estrena
mundial i gira per diferents teatres i poblacions
de Catalunya de VERDAGUER:CANÇO DE LA TERRA
sobre poesies de Jacint Verdaguer en homenatge al
poeta en el seu 150è. aniversari.
Composició
dels quadres finals, cants IV, V, VI, VII i VIII
del tercer acte, Elegia de Vallvidrera, del PASSEIG
D´ANIVERSARI en reducció per a cant i
piano.
Composició
i enregistament de l´obra HOMENATGE ALS
GERMANS LUMIERE per a piano sol.
1996
Presentació solemne a la Basílica de
Montserrat de l´obra VERDAGUER: CANÇO
DE LA TERRA el 3 de febrer dintre el marc dels
actes de celebració del final de les obres
de restauració a l´interior de la
Basílica i coincidint amb els actes
commemoratius del 150è aniversari de Jacint
Verdaguer.
Estrena
d'El COMTE ARNAU II, versió Perpinyanesa, a
Sant Joan de les Abadesses i a la FONDATION BORIS
VIAN d´Eus, juntament amb Gisela
Bellsolà, Gerard Meloux i Michel
Maldonado.
Musicació
dels cant VII de NABÍ, drama en
música, sobre l'obra homònima en
poesia de Josep Carner.
1997
Presentació de "Nous lieder" o "Nouvelles
Mélodies" al Teatre Municipal de
Perpinyà el 14 de febrer i a la Sala La
Planeta de Girona els dies 18 i 19
d'abril.
Musicació
dels cants VIII i IX de NABÍ, drama en
música, sobre l'obra homònima en
poesia de Josep Carner.
1998
En preparació, edició del c.d. EL
COMPTE ARNAU, cicle de cançons populars
catalanes.
En
preparació, edició del doble c.d.
VERDAGUER: CANÇO DE LA TERRA.
1999
Revisió de LA PARÀBOLA DE LES VERGES,
obra del Teatre Líric Musical , text de
Eduard Junyent i Subirà (1901-1988) i
música de Rafael Subirachs i Ricart
(1902-1977
Orquestració
del Cant III (La tempestat) de NABÍ sobre
l'obra homònima en poesia de Josep
Carner
2000
Publicació i presentació del doble
c.d. VERDAGUER. CANÇÓ DE LA TERRA,
Edicions Albert Moraleda D.L.:
B40.868-99
Orquestració
dels Cants IV (La balena) i del V (lLa platja) de
NABÍ sobre l'obra homònima en poesia
de Josep Carner
2001
Publicació i presentació del c.d.
CANTS D'ABELONE. Edicions PICAP S.L.
